tag:blogger.com,1999:blog-42493217055360441692024-02-20T03:41:10.719+01:00misteris quotidiansEva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.comBlogger103125tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-34882142463982780902013-02-12T17:37:00.001+01:002013-02-12T17:37:24.281+01:00M'has sacsejat tant el món interior...Als qui em sacsegen literàriament i no se n'adonen.<br />
<br />
<br />
M’has sacsejat tant el món interior,<br />
tan inconscient, <i>full</i> d’experiència,<br />
que no he estat capaç de viure<br />
durant uns minuts i molts segons. <br />
<br />
[Alienada] he fet totes les coses<br />
que creuries normals [involuntària,<br />
perduda, víctima dels reflexos, <br />
marginada per mi] en un vagó de metro,<br />
camí de casa, sense saber on anava.<br />
<i> A casa? </i><i>A casa, es veu. </i><br />
Amb la mirada buida, o millor fixa,<br />
dels peixos morts: la nineta glaçada.<br />
<br />
I el batec del cor a la panxa em parlava d’un nen,<br />
com aquell que em mira fixament, uns segons, <br />
arrodonint els llavis en un gest de sorpresa.<br />
No em veu, però, inhàbil per al record.<br />
Jo he provat el gest de la sorpresa [innocent, <br />
invisible, oblidada, record incipient i mort] <br />
camí de casa, sense saber on anava. <br />
<br />
M’has sacsejat tant el món, sense adonar-te’n, <br />
que l’he perdut per uns minuts, extasiada de mi,<br />
drogada, anul·lada, bandejada, buida, incopulada. <br />
<br />
I és ara<br />
que surto del pou<br />
que et veig <br />
saviesa. Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-84478987231681936042012-12-20T19:32:00.001+01:002012-12-20T19:49:48.060+01:00"El vent dels mocadors brodats" publicat per Cossetània<div style="text-align: justify;">
Em va fer molta il·lusió <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/599244-premis-per-a-joves-escriptors.html" target="_blank">anar a Reus</a> a recollir els exemplars de Metàfores inèdites (Editorial Cossetània, 2012), el volum de poesia que inclou "El vent dels mocadors brodats", després de dos anys del reconeixement com a primer accèssit al premi de poesia Gabriel Ferrater d'Òmnium Cultural Baix Camp. El meu agraïment a tota la gent que treballa a Òmnium per l'acollida que ens van fer i per la celebració posterior. Reus és una ciutat preciosa i de nit deixa entreveure misteris a les façanes i als carrerons: és genial quan un reusenc te'ls explica mentre passeges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Han passat unes quantes setmanes d'això i, òbviament, aquest article era el primer que havia d'escriure en la represa dels misteris quotidians, avui 20 de desembre de 2012. Potser influenciada per la crida generalitzada a la fi del món, he volgut compartir una informació tan important (que no sigui dit que no ho vaig anunciar en el lloc –o no-lloc– que va veure néixer els mocadors i els va brodar perquè se'ls endugués, finalment, el vent). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara que hi ha gent que s'ha llegit aquests 13 poemes, ara que els versos han pres una forma determinada i ja no admeten més correccions, ara que els meus avis, a qui vaig dedicar el treball, tenen el llibre en algun prestatge o sota un tovalló de paper damunt de la taula... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
[Els meus avis, els més macos, que sempre han confiat en mi, coneixedors de les profecies que anunciaven el meu futur: <i>Yo ya lo sabía</i> –va deixar anar, amb expressió ferma, la meva iaia quan li vaig dir que havia guanyat el premi–. I el mateix quan guanyava els concursos de l'escola, després d'aprovar exàmens que sempre eren difícils, quan vaig aconseguir la primera feina, quan en vaig trobar una altra després d'un any a l'atur, quan he trobat feina de correctora altre cop... Ella ho sabia abans que ningú, abans que jo mateixa, fins i tot. Ella ho ha sabut sempre, i només per això no puc fer altra cosa que estimar-la, que estimar-los, amb tot el cor. I que aquestes paraules siguin tot l'amor que sento per ells.]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Als meus avis, que ja ho sabien. </i><br />
<i>A tots els qui omplen cada dia els meus silencis. </i><br />
<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEda74QHVFfCwhyphenhyphenOXj9K8jC8ib8Iej6gVUCAsDbN_jkUQNSfzr4SbX431ns5Cp9hUpgz-9gzDvq4gRNl1VyGFpiDj1doSn8Dd1kSQtw0avgglpMZA2dxIxjkJTxSz36nyKVUO8GU5LuOk/s1600/meta%CC%80fores+ine%CC%80dites+foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEda74QHVFfCwhyphenhyphenOXj9K8jC8ib8Iej6gVUCAsDbN_jkUQNSfzr4SbX431ns5Cp9hUpgz-9gzDvq4gRNl1VyGFpiDj1doSn8Dd1kSQtw0avgglpMZA2dxIxjkJTxSz36nyKVUO8GU5LuOk/s200/meta%CC%80fores+ine%CC%80dites+foto.jpg" width="141" /></a></div>
</div>
Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-48272399751366954052012-09-22T23:33:00.003+02:002012-09-22T23:38:38.568+02:001Q84. Principi i final (per sempre)<div style="text-align: justify;">
M'ha passat amb aquesta obra que m'ha semblat una pèrdua de temps. Llegir no és mai perdre el temps, perquè sempre en pots treure una cosa bona, però en aquest cas, potser fruit del desencant del darrer llibre i dels greus errors de traducció que he anat trobant, sí que m'ho ha semblat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Si algú està interessat a llegir-la, no cal que gasti diners, jo li presto de grat. Això ho dic perquè tenint en compte la gran quantitat d'errors que s'hi troben (semàntics, sintàctics, ortogràfics...), em sap greu que algú inverteixi diners en un treball tan lamentable. Aquesta constatació dóna més pes a la meva idea que és una obra totalment comercial, que s'ha allargat amb finalitats comercials i que no té una edició acurada pel mateix motiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Alguns potser pensareu que sóc molt primmirada, però creieu-me: és una traducció molt poc precisa quant a contingut semàntic (expressions estranyes), amb errors de base (noms de personatges canviats) i, oh my God!, faltes d'ortografia i transcripció (<i>xoxolata</i>). Mentre llegia vaig anar marcant les pàgines on trobava "imprecisions" com les que he esmentat, així que en podria posar uns quants exemples.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Una llàstima.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
L'estranyesa inicial es va convertir, 500 pàgines més enllà, en una lleu esperança tenint en compte els fronts que l'autor anava obrint (surrealistes, sí, però prometedors, perquè la realitat en si mateixa sempre suscita interès. Molt més encara la possibilitat d'una realitat paral·lela). Aquesta estranyesa inicial, però, es va atenuar fins arribar al tercer volum, en què encara dipositava les meves darreres esperances. M'imaginava aquell punt clau que et desvetlla tota la trama, la pistola que es dispara de Chéjov... però no va arribar. El senyor Murakami va treure el taulell d'escacs, va col·locar les peces, va moure un peó qualsevol, es va aixecar i se'n va anar per on havia vingut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Em sap greu ser tan negativa amb aquesta obra, però no hi caben altre tipus d'impressions. M'envaeix cert sentiment de robatori, d'estafa, després d'haver llegit 1Q84. El senyor Murakami, potser aspirant a premi Nobel, m'ha robat temps, bastant temps, i no m'ha semblat per a res un bon escriptor. És un model d'escriptor comercial, per encàrrec, en tota regla. <br />
<br />
Sort dels bons amics que et donen llibres bons o raonablement bons perquè circulin. En aquests moments <i>enganyada</i> a consciència i per voluntat pròpia amb les "Mentiras de verano" de Bernhard Schlink.<br />
<br />
Us en parlaré quan l'acabi. </div>
Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-70204105970169976602012-09-06T19:28:00.000+02:002012-09-07T17:45:02.399+02:00Passat, futur i la roba per planxar<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;"><i>Reprenc els misteris després d'un període de temps lent, estàtic, confús, que curiosament no va adoptar la forma de línia recta d'esdeveniments que em duria al que anomenem (o mal anomenem) futur.</i> Ha sigut com estar dins d'un d'aquells passatemps amb tres camins entortolligats on només un et porta a l'altra banda. I, com no hi havia altra banda, només ha estat qüestió d'anar vivint i morint a un ritme constant.</span></div>
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">
Vaig escriure uns quants poemes, però només n'he passat un parell o tres –diuen que és bo per la memòria escriure a mà–. La vida sense la mamà, però, t'obliga a fer sacrificis literaris tot estenent la roba, vigilant bé que la teva intimitat no quedi penjada en l'estenedor del veí de baix mentre (possiblement) se't recremi la cassola on sofregeixes la ceba –amb poc oli, que engreixa–. Sobreviuràs no obrint l'armari de la roba per planxar, que et mira amenaçant, recargolada: ja ho faré demà. Total, això no ens fa falta...</div>
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Vaig escriure uns quants poemes, però només n'he passat un parell o tres i no els he revisat. Quan hi he retornat, no m'ha agradat massa el que he llegit. Afusellaria ben bé els quatre primers paràgrafs d'un poema –massa mastegat, poc significat–. N'alliberaria els dos darrers. Aquí sí! Ara! I si és aquí on anaves, ¿per què tanta floritura, estimada? Deu ser això d'anar tirant, vivint i morint a un ritme constant</span>, que m'empeny al decorat. I vinga a omplir el poema de pistoles que ningú no dispara i claus on no es penja cap quadre, i mars i sorra i tristors marineres per plorar... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ara que el treball em dignifica i, curiosament, puc arribar a esculpir l'anomenat (o mal anomenat) futur, el record confús, estàtic i lent d'aquell període de temps, em fa reprendre els misteris.</i></div>
Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-60894752660710585742012-07-04T19:34:00.000+02:002012-07-04T19:34:15.237+02:001Q84. Declaració de principis<div style="text-align: justify;">
<i>–Bé, doncs... La vida real és diferent de les matemàtiques. Les coses no sempre recorren per força la distància més curta. Per a mi les matemàtiques... ¿Com ho podria explicar? Són massa naturals. Per a mi, són com mirar un paisatge molt bonic. Són només el que tens allà davant. No cal canviar-hi res. Per això, quan sóc al món de les matemàtiques, hi ha cops que tinc la sensació d'anar-me tornant transparent. I de vegades això em fa por. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La Fukaeri mirava en Tengo directament als ulls, com qui ha enganxat els ulls als vidres de la finestra d'una casa deshabitada i n'observa l'interior. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>–Quan escric una novel·la –va continuar en Tengo–, faig servir paraules per canviar les coses que hi ha al meu voltant i fer que el paisatge sigui més natural, per a mi. És a dir, el reestructuro. D'aquesta manera confirmo que jo, com a persona, existeixo en aquest món sense cap mena de dubte. Aquesta operació és molt diferent de les que faig en el món de les matemàtiques. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
***</div>
<div style="text-align: justify;">
La lògica de les matemàtiques no la podem trobar ni aplicar en la nostra vida. Cap decisió ni res del que veiem té un sol origen, un sol camí, una sola resposta, un sol resultat. De la mateixa manera, tampoc no la podem aplicar al procés creatiu, en què l'autor intenta interpretar la suposada realitat, o més aviat plasmar la idea que se'n fa, a partir d'una sèrie d'elements i idees que escull i reestructura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<a name='more'></a>Això és el que ens diu el personatge de la novel·la: a través de l'escriptura, un autor incideix pretesament en la realitat que l'envolta, en tant que reestructura els elements i crea un nou paisatge, una nova realitat. I en aquest gest, es reafirma com a persona. Reafirma la seva existència.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tria, l'esforç de concreció, la cerca de la paraula exacta... En aquest moviment, en aquest gest, en la novel·la, en el poema, hi ha l'essència de l'ésser, la màxima exponència d'una vida, d'una realitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això m'apassiona la poesia. Perquè vint versos poden encabir el paisatge de vint anys de vida d'una persona. I aquests petits gestos, poemes, molts cops em posen els pèls de punta. </div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-27204290895180153722012-06-19T23:26:00.001+02:002012-06-20T08:37:10.080+02:00Orgull<div style="text-align: justify;">
No me'n sento orgullosa, no. No pas. Quan veig que altra gent treballa, escriu, quan veig gent que treballa i escriu i encara veig gent que a més d'això llegeix els suplements culturals de tots els diaris, i gent que controla totes les lectures poètiques de la ciutat, les exposicions gratuïtes dels museus, els màsters i postgraus virtuals, gent que concursa en tots els certàmens literaris. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No me'n sento orgullosa, no. No pas. Però no me'n sento només durant uns segons. És un sentiment que no cala del tot, potser enveja superficial de present o angoixa momentània de futur, però fugaces com aquelles bengales de coloraines de la nit de Sant Joan, les llargues amb colors en espiral, no pas les grises amb la tija metàl·lica sobre les quals dipositava poques esperances (no tenien colors...). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta ciutat de mil possibles combinacions, veig gent pertot mentre em combino amb gent com jo, que enllaça línies de metro, notes musicals, frustracions, pors, desitjos, llistes de la compra, amors. I de cop t'espetega una realitat a la cara: visc al carrer, vull només dos euros per afaitar-me aquests pèls d'aquí. Em veig molt lletja. Perquè sóc travesti. Però si no en tens, no passa res. Tranquil·la, que no et robaré. No els vull per gastar en cervesa, només per una gillette, que em veig molt lletja amb això aquí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No me'n sento orgullosa, no. No pas. Em giro i veig una dona que carrega el pes de tota una vida en forma de currículum: interlineat u i mig. És excessiu, penso, potser. O massa estret per tota una vida que jo alterno entre l'u i l'u i mig. Potser fins i tot aquí ambigüejo, incerta, confusa, misteriosa. I no em plantejo si me'n sento orgullosa, no. No pas. Perquè exposar la vida en un paper i dependre'n és tan tràgic, tan emotiu, que no hi cap res més. Buit. Blanc. Fosc. Poema.</div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0Barcelona, Espanya41.387917 2.169918741.292614 2.0119902 41.48322 2.3278472000000003tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-64983347744109245082012-03-25T18:54:00.001+02:002012-03-25T18:55:24.831+02:00La nostra ànima és una gossa perduda. Màrius Sampere i Passarell<div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">La nostra ànima és una gossa perduda.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> Tota la vida se la passa ensumant l'aspra olor de l'amo que la </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">va abandonar, en segueix aquest rastre inconfusible per les rampes</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">mòbils, per les baixes teulades amb pedres mòltes caigudes de la </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">lluna, borda rere els vidres de les finestres insonoritzades, sedeja</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> damunt els camins, fidelment. Cada dia</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> la posseeix el zel, li madura l'ou essencial i sagna. A cegues, </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">bavejant de quatre potes -plaer i sofriment, certesa i dubte, </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">quatre-, avança carregada d'orina, i arbre amb què topa hi </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">inocula una flor, que a poc a poc esdevindrà tan dura com la poma</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> o més, com l'ametlla. </span></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> Després de l'última paret, que fa de vigia, de la qual</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> els olis del sol n'hauran fregit el guix, els fongs i les</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">tendreses quotidianes, just a l'entrada del cau inescrutable on</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">totes les flaires perseguides convergeixen en una sola fortor de</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">vinagre, li serà llançat</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> l'os blanc i descarnat de la menja</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> eviterna</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> magnànimament</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> com a premi merescut, i una mà intangible li allisarà el</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> pèl eriçat de la por. I encara, encara</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> lladrarà: amo, amo meu, ¿on ets, que no m'hi veig?</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> No sé si llavors s'adormirà als seus peus.</span></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><i>Si no fos en secret</i>. Antologia poètica a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana. </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marius-sampere/">Màrius Sampere i Passarell.</a></span></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"></div><a name='more'></a><br />
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest poema em va semblar absolutament sensacional.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per l'analogia (gossa perduda-ànima) i l'excel·lent plasmació de les imatges que ho exemplifiquen. Perquè les imatges són justes, són fortes i precises pel que fa al motiu. Sobrepassen fins i tot l'analogia, que per moments s'oblida.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Perquè es produeix la compassió per aquest animal en la recerca de l'amo que l'ha abandonat (com l'amor que ens ha abandonat i al qual l'ànima perduda retorna). No em pot fer sinó pensar en la tragèdia de <i>La vaca cega </i>de Maragall, amb l'ull buidat, i els cops que es dona fins arribar a la font sota un sol de justícia. Allà també es genera un gran sentiment de compassió. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Diria que hi ha certes reminiscències al poema de Maragall -conscients o inconscients-: "sedeja", "a cegues", "avança", "els olis del sol" (excel·lent metàfora), fins i tot l'adverbi llarguíssim: "magnànimament" ens remet a la forma com la vaca movia la cua </span><span style="font-size: small;">("llànguidament") </span><span style="font-size: small;">en una imatge final esplèndida.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per acabar, em quedo </span><span style="font-size: small;">amb les "tendreses quotidianes" de la paret que fa de vigia. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-67118825489353192472012-03-25T18:14:00.001+02:002012-03-25T18:17:30.902+02:00Va ser...<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El dia mundial de la poesia. 21 de març. Ho deien els diaris, que fins i tot portaven un poema inèdit de Narcís Comadira. Un poema commemoratiu, reivindicatiu, patriòtic. Un poema certament trist i no sé si gaire esperançador, malgrat els darrers versos. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Em va recar no haver escrit cap article al bloc. Sí que vaig visitar una nova biblioteca, i vaig anar a tornar dos llibres que tenia en préstec a una altra del centre amb la intenció d'alleugerir la càrrega del paper (que vaig passejar tot el matí). </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Que lleugera camino després de tornar els dos llibres i agafar-ne cinc de nou en préstec. L'alegria de portar versos nous fa més lleuger el camí de tornada a casa. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">La descoberta poètica del dia (al metro) en l'article següent. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-18692673125581808422012-02-01T15:38:00.006+01:002012-03-17T01:20:26.824+01:00Marbre, pedra<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">He sobrevolat el Mediterrani un cop més. I he vist les mateixes pedres, columnes de marbre i places majestuoses. N'he vist de noves, però, i he retrobat les mateixes amb més miopia i diferent coneixement (del món i, amb sort, de mi mateixa).<br />
<br />
M'he suïcidat de manera incessant a l'hora de creuar els carrers i en aquest gest he recordat el poema que vaig escriure fa uns quants anys, on parlava de lladres, presses i trànsit voraç. No tant de pedres i marbre. Canvis de temps, manies. </div><a name='more'></a><br />
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">He passejat la meva solitud per carrers inhòspits, amb els peus ben col·locats damunt de cada llamborda memorable que trepitjava amb indiferència. M'he perdut més de tres cops en un dia, i he sentit aquella por inculcada cap al desconegut, els desconeguts, la gent perillosa, lladres i assassins que em seguien a mi, només a mi, mentre vorejava el Palatí sense trobar la sortida (Però, ¿quina quan no hi ha rumb?). És aquell instant en què només vull apropar-me a les pedres reconegudes en la llunyania i les odio, però molt menys que les tanques d'obres de millora contemporànies. No tots els camins et porten on vols. I menys aquí.</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">M'he reconfortat amb l'escuma dels cafès amb llet d'aquesta terra remoguda i trepitjada pels segles, un cop em sabia sana i estàlvia. Guaret, repòs infantil. Quantes pors infundades, m'he dit. Pors d'un mateix, potser, pors de solitud.<br />
<br />
M'entrebanco, ignorant, amb la segona pedra.</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">I per sobre dels terrats, en aquell punt en què a través de l'horitzó he estat capaç d'identificar les cúpules celestials que s'alcen sòlides, com torres de defensa indestructibles, m'he dit: un cop més sents, un cop més ets; per tant, troba el maleït vers que expressi com els crits de les gavines un matí et van semblar gemecs de plaer en un llit qualsevol d'una ciutat qualsevol que va fundar una lloba qualsevol feta ara de bronze. </div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWNh7zKEB5u5DCcepjVCRZRDdB0ZiRbEPWfL3_jbdVL2Zu0OuMPAtaNjdD95aanfisdf1tr7wOzXgQuKA2_NUrgwM65l62ZImVZ_m69qQFmZaG13uLcFaoTm3y0haHajtJkJAi_etNKII/s1600/IMG_3762.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWNh7zKEB5u5DCcepjVCRZRDdB0ZiRbEPWfL3_jbdVL2Zu0OuMPAtaNjdD95aanfisdf1tr7wOzXgQuKA2_NUrgwM65l62ZImVZ_m69qQFmZaG13uLcFaoTm3y0haHajtJkJAi_etNKII/s320/IMG_3762.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Piazza Venezzia. Gener 2012</td></tr>
</tbody></table><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-43003048698510963552011-12-23T14:01:00.000+01:002011-12-23T14:01:03.841+01:00Ha plogut<div style="text-align: justify;"></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Dos mesos buits de paraules. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Ningú va dir que seria fàcil, oi?</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">He enyorat el bloc. Crec que podria comptar els articles que he anat fent imaginàriament durant tot aquest temps i que mai arribaran a néixer (o potser sí, indirectament): visites a dies mundials de la poesia, crítiques a pel·lis o versos que calia que hi fossin per no oblidar-los mai. I nous versos amb la punta del llapis ben esmolada i la tinta estesa mil cops amb ratlles contundents de desaprovació i canvi. Marques de misteri.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Encara hi ha misteris quotidians en la meva vida. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Podria dir <i>la meva nova vida</i>. Naixement.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Podria dir <i>la meva nova vida renovada</i>. Renaixement.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Sempre hi ha misteris que hauríem de ser capaços de veure i desxifrar. A mi de vegades se m'apareixen a les classes d'anglès, i acabo perdent-me absolutament, cosa que em reca. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Però hi ha moments dignes de record i textos fructífers que resulten de la barreja, del xoc, de diferents misteris, potser cansats a tocar de les 7 de la tarda d'un dilluns qualsevol (grup 17-19 de la Josie Pont a l'EOI Drassanes). I</span> neix una cosa nova, condicionada, forçada, entre rialles. I neix el misteri quotidià. Com el fènix de les cendres. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>A man is digging a hole in a forest. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>A shadow appears among the trees. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>The nightingale doesn't sing</i></div><div style="text-align: justify;"><i>and the thoughts of the man are empty. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>The shadow is close to the man, </i></div><div style="text-align: justify;"><i>but he doesn't expect anybody. </i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>The hole is finished. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>The hole is full. </i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Game over.</i></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(Gràcies, of course, als meus tres companys d'exercici creatiu per la seva saviesa i per la seva paciència, a parts iguals)</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-71591229725822542972011-10-12T23:51:00.000+02:002011-10-12T23:51:37.372+02:00Orígens<div style="text-align: justify;">De vegades tenim la necessitat de tornar als orígens de les coses i de nosaltres mateixos. De vegades es pot acabar un poema dient "No saps què és pau / perquè has mort per la pell./ Massa vegades." per després escriure sobre un pacífic <i>rainbow</i> i uns mal traduïts caramels de llimona, que no ho són pas, sinó gotes (<a href="http://misterisquotidians.blogspot.com/2011/09/en-lara-de-lavui.html">llegiu</a> i escolteu l'article anterior). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I enmig d'aquest procés, en aquesta transició, es pot reflexionar sobre el pas del temps, que s'evidencia en els caminets que fan les venes sota la pell de les mans, perquè la vellesa no és llisa, sinó un bell camí ple de sots i terra que es clivella després del primer quart de segle. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De vegades tornem als orígens per entendre, per entendre'ns. I cal tornar als poemes. Sempre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="Cuerpo" style="line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><br />
</div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">Una bassa d’oli. Brillant.</span></span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"> <style>
@font-face {
font-family: "ヒラギノ角ゴ Pro W3";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.Cuerpo, li.Cuerpo, div.Cuerpo { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; color: black; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">El mar com un mirall </span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">de veles i màstils.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><br />
</div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">Els ulls. Brillants.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">S’endinsen en la untuositat.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">Rellisquen, s’enfonsen, suren</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">perquè els eixugui la brisa.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><br />
</div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">Les llàgrimes denses. Brillants.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">No gosen caure en el reflex del mirall.</span></span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 110%;">Callen, untuoses, sota l’escalfor</span> </span></div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">fascinant de les parpelles. </span> </div><div class="Cuerpo" style="line-height: 110%; margin-left: 4cm;"><br />
</div><span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt;"><span></span></span> <br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-56516366679787267072011-09-06T18:08:00.001+02:002011-09-07T14:14:00.128+02:00En l'ara de l'avui...<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:TrackMoves/> <w:TrackFormatting/> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:DoNotPromoteQF/> <w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther> <w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> <w:SplitPgBreakAndParaMark/> <w:DontVertAlignCellWithSp/> <w:DontBreakConstrainedForcedTables/> <w:DontVertAlignInTxbx/> <w:Word11KerningPairs/> <w:CachedColBalance/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathPr> <m:mathFont m:val="Cambria Math"/> <m:brkBin m:val="before"/> <m:brkBinSub m:val="--"/> <m:smallFrac m:val="off"/> <m:dispDef/> <m:lMargin m:val="0"/> <m:rMargin m:val="0"/> <m:defJc m:val="centerGroup"/> <m:wrapIndent m:val="1440"/> <m:intLim m:val="subSup"/> <m:naryLim m:val="undOvr"/> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267"> <w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://grooveshark.com/#/s/Somewhere+Over+The+Rainbow/4yuB?src=5"> And the dreams that you dreamed of… </a></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">En l’ara de l’avui,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">sense haver travessat</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">cap arc ple de colors,</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">despullo el caramel</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">de llimona més suau</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">i em fonc amb l’acidesa</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">ensucrada pel plaer</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">del misteriós després... </span></span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> del demà.</span></span> </div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-39430522281439230472011-06-27T23:55:00.003+02:002011-06-28T01:07:44.738+02:00Reflexos i asteroides<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "ヒラギノ角ゴ Pro W3";
}@font-face {
font-family: "Lucida Grande";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.Cuerpo, li.Cuerpo, div.Cuerpo { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; color: black; }p.Formatolibre, li.Formatolibre, div.Formatolibre { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; color: black; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiftAqFX26jp6C8JyoMWe_VWbGIaX65e2AdkbrdGG9PgZEDgQfYyPhoE88NMs5K6ujSJONDWEa08P9uuvULp0gWQyFhoxt-hbnBuGbB4zU8wOvZ9VKh19l6z3qitxnN0aO_l8_kgm69sZQ/s1600/IMG_1200.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiftAqFX26jp6C8JyoMWe_VWbGIaX65e2AdkbrdGG9PgZEDgQfYyPhoE88NMs5K6ujSJONDWEa08P9uuvULp0gWQyFhoxt-hbnBuGbB4zU8wOvZ9VKh19l6z3qitxnN0aO_l8_kgm69sZQ/s320/IMG_1200.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr align="left"><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">© Eva CR (abril 2010)</span><br />
<div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: small;">Ocults, uns pits massa petits, i un tros</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;">d’argent fred en un dit, que t’enlluerna.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;">I sota els llibres el neguit, les cames</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-size: small;">entreobertes, ignorants de la lluita.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: left;"><br />
<span style="font-size: small;">Un desig se t’escola molt endins.</span><br />
<span style="font-size: small;">L’has fet entrar quan et creixia fora.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: left;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Desig. Desig mentre no dorm el poble.<span style="color: black;"> </span></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="color: black;">En un vagó de metro s’encén. I crema.</span></span><br />
</div></td></tr>
</tbody></table><div class="Cuerpo" style="font-family: inherit; text-align: right;"><div style="text-align: right;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: small;"> </span></div></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: small;">Et reflecteix el vidre d’un vagó.</span></div></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><br />
<span style="font-size: small;">Al metro no et sents d’un poble, ni sents</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">el poble, ni veus el poble. No et trobes.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">Corre el vent de la nit, neixen paisatges</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">però moren –és el joc de les parpelles–.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">Els túnels quan albiren llum et fonen.</span><br />
</div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;"></span><br />
<span style="font-size: small;">Reflex incert que torna amb la foscor:</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">l’abric negre, el pes del paper als genolls, </span> </div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">els texans a la pell, els rínxols quiets,</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: small;">l’ombra dels ulls encesos i la boca.</span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">***</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="color: black;">Els diaris ens alarmen sobre un asteroide que </span></span><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">aquesta nit </span></span><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><i>quasi</i> fregarà la Terra (dic <i>quasi</i> perquè la fregarà a 12.000 quilòmetres segons les previsions dels científics). No puc deixar de pensar en la pel·li Armaggedon. Els americans salven el món, com sempre; Déu els salva a ells, o ho intenta un cop més, i l'amor de cotó fluix sobreviu com pot després de la mort tràgica de manual. </span></span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;">En aquesta nit incerta, doncs, un poema que vaig escriure fa temps al metro després de veure un <a href="http://misterisquotidians.blogspot.com/2011/01/poseu-me-les-ulleres-vicent-andres.html">espectacle teatral </a>sobre la vida i l'obra d'Estellés. Que no es digui que el bloc havia mort abans que ens esclafés l'asteroide 2011 MD. </span></span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"> </span></span> </div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-36038440354359154232011-06-06T20:42:00.003+02:002011-06-06T23:00:41.965+02:00Falta d'inspiració?<div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">... algú m'ha dit que no és desinspiració sinó acumulació, recollida d'informació, observació per a la creació</span><span style="font-size: small;"> imminent</span><span style="font-size: small;">. </span></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Potser l'algú té raó. Potser jo vull creure que la té. Potser la té (sense la subjectivitat del jo).</span></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Seguiré investigant si la sensació que alguna cosa s'atansa és només una sensació o una ics que s'atansa de debò o una necessitat onírica d'aproximació.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Benvinguda siguis, autosuggestió, </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">amb rima –en o– </span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">o sense.</span></div><div style="font-family: inherit;"></div><div style="font-family: inherit;"></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-20809153531535921512011-05-04T20:30:00.000+02:002011-05-04T19:53:16.299+02:00Quan ets l'huracà...<div style="background-color: white; color: black; font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Quan ets l’huracà<br />
que se’m regira<br />
sota del ventre<br />
i tot ho has d’arrassar,<br />
d’esfondrar, d’arrencar,<br />
no hi ha cap altra<br />
destrucció incerta<br />
que em plagui tant.<br />
<br />
Ni hi ha quietud <br />
que em torbi tant</span><span style="font-size: small;"><br />
com l’absència <br />
d’aquesta força<br />
destructora, </span></div><div style="background-color: white; color: black; font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">salvatge<br />
i creadora <br />
que dins meu <br />
es concentra<br />
quan ets l’huracà,<br />
incerta.</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-70198499235335722382011-04-15T16:24:00.001+02:002011-04-15T16:27:46.486+02:00El retorn<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">M'ha imposat respecte aquesta entrada després de tant temps. I aquesta entrada, de fet, només és per dir que el bloc no és mort, que malgrat el temps de silenci sempre ha estat molt viu i m'ha acompanyat en l'alienació forçosa i la condemna dantesca que m'ha tocat viure. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">M'allibero per fi. I retorno a les lletres que en el meu cas és com retornar a la vida mateixa.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I ara nous horitzons, nous paisatges, nous colors, nous poemes i els incondicionals misteris que ho són en l'intent necessàriament infructuós de desvetllar-los. </span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I ara vosaltres. Gràcies als que no m'heu deixat mai i als que m'heu agafat per primer cop. </span><br />
<span style="font-size: small;">Per molts anys.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-86768408368080088152011-03-04T19:06:00.000+01:002011-03-04T19:06:07.625+01:00En un pòstit<div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">El dubte i el desig</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">empenyent-me</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">cap a tu.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Fràgil desig incert.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">La teva presència,</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">la fugida</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">i l'esperança</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">del que no dius</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">i sento a la pell.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Véns i te'n vas</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">com el llenguatge</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">de les ones.</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Remei Margarit</span></div><br />
La poesia ha de ser-hi sempre, pertot. També a la feina.Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-48551072766285449792011-02-19T23:18:00.006+01:002011-03-08T20:24:37.501+01:00"Busco un diàleg amb...<div style="color: black; font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div style="color: black; font-family: inherit; text-align: justify;"><style>
@font-face {
font-family: "Arial";
}@font-face {
font-family: "Calibri";
}@font-face {
font-family: "SimSun";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }div.Section2 { page: Section2; }
</style> </div><div style="color: black; font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div class="Section1" style="font-family: inherit; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziWqWlMBdmQjbqB2agMbmNnaGpwRipaEXH5m47uwsHDrnEmt9tbqk9ppzBJpA1Py1s3rB4FHzK-nVl0x3GxprELTD4h9xDLbgJdIBErS47_SwkPPINKMNYuRwXrggPG4XD2jWcPuYViY/s1600/retall+el+punt+21des10.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiziWqWlMBdmQjbqB2agMbmNnaGpwRipaEXH5m47uwsHDrnEmt9tbqk9ppzBJpA1Py1s3rB4FHzK-nVl0x3GxprELTD4h9xDLbgJdIBErS47_SwkPPINKMNYuRwXrggPG4XD2jWcPuYViY/s320/retall+el+punt+21des10.png" width="320" /></a></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA"></span></b>Aprofito la decadència creativa per penjar l'entrevista que es va publicar a El Punt (edició Tarragona. 20/12/10) arran de l'accèssit d'El vent dels mocadors brodats. </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
<a name='more'></a></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">No m'he pogut estar de penjar la meva imatge. ¿No us sembla que així aquesta entrada pren un aire de segle passat i de misteri –assassinat– per resoldre molt interessant? Cada cop que veig la notícia em sembla increïble que els bràquets ocupessin mitja plana (el pes de les influències!). La foto és massa gran pel meu gust, primer perquè no em sento digna d'aquesta ocupació de l'espai periodístic, i segon perquè van escurçar el text de l'entrevista a la meitat (i dic jo que era més interessant el text que els bràquets!?). </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Misteris periodístics i honors reials per a qui va agitar els mocadors brodats en mitja plana d'El Punt un bon dia... Sembla mentida! [indignació irònica]</span><br />
<br />
***</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"></div><div style="font-family: inherit;"></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmepzk1NBiagIpQO07LQ93dMIfrvlHqehEG2LTSYz2E-kzLgn1_t_Quh0zNiGrhz4nSVSySXwJWIOG7q7y4NwFDYdWu0sKw7_WzKI-XkW2BsYpclfRlCXZoQxheIejAEsh24SCIcTJbXs/s1600/eva+el+punt.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmepzk1NBiagIpQO07LQ93dMIfrvlHqehEG2LTSYz2E-kzLgn1_t_Quh0zNiGrhz4nSVSySXwJWIOG7q7y4NwFDYdWu0sKw7_WzKI-XkW2BsYpclfRlCXZoQxheIejAEsh24SCIcTJbXs/s200/eva+el+punt.png" width="106" /></a><span style="font-size: small;"></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Molts dels guardonats d’aquesta edició dels Premis Baix Camp per a Joves Escriptors són de Barcelona.</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Sí. Jo m’hi vaig presentar perquè el premi incloïa la publicació de l’obra i perquè era per a joves escriptors, per tant hi havia un límit d’edat de 30 anys. </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">La competició era més estimulant...</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">En altres concursos competeixes amb escriptors consolidats, que tenen molta experiència, i més de cinc obres publicades. Jo m’he presentat a aquests concursos també, perquè la meva intenció és posar a prova el que faig... </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Però en els reptes, s’han de valorar primer les possibilitats i el cost de l’acció.</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Aquí no hi perds res, en el fons. I el que importa és confiar en la teva obra, al marge del resultat dels premis.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Tot i que el premi homenatja Gabriel Ferrater, vostè dedica el primer poema a Witold Gombrowicz.</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Gabriel Ferrater és un dels poetes que més m’ha marcat des que el vaig descobrir a la universitat. La força de les imatges, el llenguatge directe... És el poeta de qui recordo més versos. De Gombrowicz, vaig llegir dues obres que van influir en <i>El vent</i>. Sobretot <i>Ferdydurke</i>, escrita l’any 1937. </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Per què aquest autor polonès?</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Perquè és l’autor de les reflexions sobre què som realment i com ens mostrem en societat. Sobre les màscares que ens posem perquè el nostre voltant ens ho imposa. Gombrowicz deia que tot el que surt de nosaltres ja és madur, tot el que expressem, però realment el que li interessa és descriure la immaduresa, l’essència. I aquest és l’intent i la raó de ser de <i>Ferdydurke</i>.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Un missatge d’humilitat.</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">És apassionant. Gombrowicz també va escriure un assaig contra els poetes, i d’aquí va sorgir el meu interès per aquest autor. És un dels narradors més interessants que he llegit fins ara.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="background: none repeat scroll 0% 0% white; font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Què l’ha portat a escriure poesia? Toca altres gèneres? </span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Bàsicament la necessitat d’expressar-me i d’entendre’m i de reflexionar sobre el que em passa i sobre el que passa al meu voltant. Fa tres anys que em dedico a la poesia amb més intensitat, però també m’agrada la prosa, que sempre tendeix a ser una mica poètica.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Quin és el tema del seu recull de poemes?</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">El comiat. Però també el desamor. I el pes de les paraules i del silenci en la nostra consciència. En <i>El vent</i> hi ha un diàleg amb les paraules. </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="background: none repeat scroll 0% 0% white; font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">L’amor i el desamor, temes universals. Quina és l’aportació de la seva poesia?</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Tot el que escric és conseqüència del que he viscut, del que he llegit, del que he vist, dels pensaments i reflexions, des de la infantesa fins a l’actualitat. Penso que són els lectors els que han de valorar què els aporta o què no els aporta la meva poesia.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">El record també és una constant en <i>El vent...</i></span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">El record comporta dolor i motiva les reflexions en els poemes. Els records també són paraules i en aquest punt apareix la metapoesia, perquè hi ha una reflexió sobre les paraules que s’escriuen per tal d’esborrar-ne d’altres que afloren i fan mal. En <i>El vent</i> hi ha un afany de superació del silenci, que arriba a través de les paraules. No podia ser d’altra manera.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Utilitza el vers lliure?</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Sí, de vegades. Hi ha poemes que demanen estructuralment aquesta llibertat, però escric poemes més estables mètricament, decasíl·labs sobretot.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="background: none repeat scroll 0% 0% white; font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">El primer poema del recull i l’últim s’assemblen molt. Estructura circular?</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">“Desmemòria” i “Immemorial” recorren a una mateixa idea i en certa manera s’assemblen, per això emmarquen la resta de poemes. Quan els vaig escriure, en moments diferents en el temps, em vaig adonar que parlaven del mateix, fins i tot amb els mateixos mots, i dirigits a un <i>Tu</i> que és qui condemna al silenci i que comporta totes les reflexions. Però també reflecteixen una evolució, malgrat que en <i>El vent</i> es parli sempre des del desamor. </span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Per acabar, un somni a curt termini.</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Seguir escrivint. I que no em faltin les paraules dels qui omplen els meus silencis.</span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b>A quines paraules es refereix?</b></span></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">A les paraules dels qui m’estimen.</span></div></div><span style="font-size: small;"><br style="font-family: inherit;" /></span><br />
<div style="color: black; font-family: inherit; text-align: justify;"></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-36246330542563710752011-02-06T23:56:00.003+01:002011-02-07T00:07:10.420+01:00Dir coses estranyes...<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><i>Les llengües no són diferents entre elles en el seu poder inherent, però els seus usuaris sí.</i></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Stanley Lieberson</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">He vist en versió original <i>Shi</i> (Poesia) una pel·lícula coreana de l'any 2010. La protagonista s'apunta a un curs de poesia l'objectiu del qual és, potser massa òbviament, escriure un poema. A ella li costa horrors perquè busca incansablement la inspiració poètica i no la troba enlloc. Sí que troba les petjades de la tragèdia en què es veu immersa: una tragèdia vital, física i emocional en un escenari que cada vegada esdevé més poètic.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El fet d'assistir a un curs de poesia és per als seus conciutadans una excentricitat que ella justifica d'una manera extraordinària: "sempre m'han agradat les flors i dir coses estranyes." És fantàstic l'imaginari de muses i flors al cor i música celestial creat en relació amb la poesia. La realitat, però, és el màxim exponent poètic de la protagonista. I és en aquesta, la seva pròpia vida, on acaba trobant els versos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Interessant el professor-poeta que el primer dia de classe els ensenya a "mirar" adequadament els objectes que han d'esdevenir matèria poètica. Una poma s'ha de mirar per totes bandes –els diu–, s'ha de tastar, s'ha d'olorar, s'hi ha de buscar el sol que porta dins –abans que la poma sigui poema–. Molt interessant, el consell, però poc pràctic per a la protagonista, que en el menjador de casa seva acaba sentenciant mentre pela la fruita vermella amb un ganivet: les pomes sempre és millor menjar-se-les que mirar-se-les.</div><div style="text-align: justify;"></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-9991550201528325332011-01-29T13:41:00.004+01:002011-01-29T23:40:54.365+01:00Pols. Enric CasassesLa nit, el mar, el llit, la llum<br />
els paradisos<br />
i el desordre del calaix<br />
representen<br />
el cor, la mar, la mar, el cor<br />
artificial,<br />
el desordre del calaix<br />
i l'ànsia,<br />
que representa el goig d'obrir<br />
la nit, la mar, el mar, els braços<br />
de qualsevol camí<br />
esgarrinxat, tacat de suc de móra.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
Dissetè poema de <i>Calç</i> (Premi Carles Riba 1995)<br />
Dedicat a Cathy Claret i Pascal Comelade.<br />
<br />
___________________________________________<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">M'ha agradat molt aquest poema per la simetria dels elements (atenció a l'ús del gènere). Els paradisos somiats, el cor i el mar (i la mar) i el desordre dels calaixos: excel·lent imatge del desordre emocional, de les reflexions nocturnes. M'ha agradat també perquè el camí de Casasses "esgarrinxat, tacat de suc de móra" m'ha portat al "calvari de punxes, de sang i de móres dolces" del meu <a href="http://misterisquotidians.blogspot.com/2009/11/mhe-buscat-en-les-nits-en-bicicleta.html">camí</a>. Bonica coincidència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I ja que el dedica a Comelade, no puc deixar de fer esment al meravellós tàndem poeticomusical que formen. Aquí Verdaguer amb els acords d'una de les cançons que Dylan ha fet passar a la història.</div><br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=e4e9fd2" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-49891111630591889602011-01-20T00:08:00.002+01:002011-01-20T00:21:56.339+01:00Poseu-me les ulleres. Vicent Andrés Estellés<div style="text-align: justify;">Espectacle poètic al Romea: <i>Poseu-me les ulleres</i> (Pep Tosar)</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Un tribut al gran Vicent Andrés Estellés. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Meravellosa interpretació d'Enric Juezas, que sap mantenir la credibilitat des del primer mot i fins al darrer en l'hora i mitja que dura l'obra (gairebé un monòleg: la tertúlia del poeta en el cafè del poble). Ni un moment de dubte, de sobreactuació, cap somriure forçat. Mentre escoltava l'Estellés-Juezas pensava que potser per qui va conèixer personalment el poeta de Burjassot, aquell cos i aquella veu damunt de l'escenari estaven sent víctimes del fred de la mirada escèptica. Però per a mi, que no he vist mai cap projecció en què aparegui Estellés, la interpretació de Juezas va ser simplement excel·lent, fins al punt que se li va fondre absolutament a la pell la caracterització (per exemple la coixesa en els múltiples viatges que fa al lavabo –la pròstata–, i que permeten rebaixar la tensió del monòleg). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'ànima d'Estellés o del personatge poeta que explica amb senzillesa i sentit de l'humor la seva trajectòria vital (el primer encontre sexual en la tendra infantesa, la feina periodística, un acomiadament improcedent, la mort de la primera filla, la creació poètica i els intel·lectuals de l'època...) aquesta ànima, l'ànima de poeta, posseeix absolutament Juezas. Una delícia de personatge.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La guitarra i la veu de Miquel Gil, molt encertades (fins i tot amb la bossanova, que em va descol·locar una mica –debilitat portuguesa-). Potser va fallar, al meu parer, la conjuminació de l'acústic de Gil amb les noves tecnologies que modernitzen (fins a l'extenuació!) els escenaris actuals: els fragments d'entrevistes que es projectaven en el fons, darrera del qual dansava una ballarina, la mateixa poesia, la musa que posa punt i final simbòlicament a l'obra. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Crec que em vaig espantar en algun moment en què de cop va aparèixer la projecció i d'altra banda em vaig quedar amb ganes d'escoltar, per exemple, la versió francesa del poema famosíssim dels amants perquè Miguel Gil va començar a tocar paral·lament. Em va saber greu no poder gaudir plenament de tota la informació documental –i musical– que oferia l'espectacle. En algun punt vaig tenir la sensació que es produïa certa confusió per la superposició de formats –guitarra i veu i vídeo i musa darrere– justament pel fet que m'interessava sentir-los tots i d'aquella manera no en podia sentir cap en condicions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gran actuació de Pilar Almería, la veu femenina que recita alguns dels versos més coneguts d'Estellés amb l'emoció que només les paraules senzilles arriben a transmetre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Molts aplaudiments. Amor, sexe, vida, mort. València.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Rescato l'antologia d'Estellés de la prestatgeria. Hi ha moltes pàgines marcades... Deu ser perquè com ell en són parits ben pocs. O només un.</div><div style="text-align: justify;"></div><a name='more'></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">No puc dir el teu nom. O el dic negligentment. <br />
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits, <br />
em passen certes coses. Tinc el desig de tu. <br />
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria. <br />
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida. <br />
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria. <br />
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir <br />
amb certa negligència. No puc dir el teu nom. <br />
No és un desig tan sols sexual, conjugal. <br />
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. <br />
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre, <br />
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila. <br />
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. <br />
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta. </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-19796642727973370312011-01-09T14:37:00.000+01:002011-01-09T14:37:54.044+01:00Potser un dia, WisƗawa<div style="text-align: right;"><style>
@font-face {
font-family: "ヒラギノ角ゴ Pro W3";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.Formatolibre, li.Formatolibre, div.Formatolibre { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; color: black; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="PL"> <span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: x-small;">... a w ścianach żadnych przeraźliwych szczelin, którymi by donikąd cię wywiało.</span></span></i></span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="PL">(<i>"Tutaj</i>", W. Szymborska)</span></span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="PL"> All the towers of ivory are crumbling</span></i></span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="PL"> (<i>"Straight to you</i>", N. Cave)</span></span></div><br />
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">Jo sé que un dia els teus versos més savis, <br />
més dolços, profunds, que ara, novells en mi, <br />
omplen de significat la blancor ignorant <br />
de pàgines temoroses de tinta... Jo sé que, <br />
un dia, aquests versos –quinze, setze, vint– <br />
que m’han desfet el trajecte aspre i avorrit<br />
d’un vagó de tren amb retard... Aquests, un dia,<br />
no em deixaran el regust d’inundació dins <br />
de l’ànima, ni el pes humit de l’aigua <br />
a les sabates en un vespre net, sense pluja, <br />
ni el cruiximent de dinou hores al damunt <br />
de les espatlles. Un dia d’aquests o d’aquells, <br />
un dia, no em sentiré abatuda pels teus versos <br />
molta estona després d’haver-los llegit, ni veuré <br />
un plat fred i imprecís parat a taula, ni em sabré<br />
el neguit espès, com un braç que estira amb força <br />
els mots nascuts dels llavis ara, i els arrossega <br />
suaument al fons, amb el solatge de les frases. <br />
</div><a name='more'></a>Els teus versos més savis se m’apareixen ara<br />
inaccessibles, naufragats, i d’un cop raigs de llum<br />
en el silenci sord que fa el misteri de les coses.<br />
Traspassen la frontera amb la força que mou<br />
els codis antics –cadència, llengües mortes–,<br />
aquests versos que un dia, potser, només<br />
em seran teus, només em seràs tu, potser,<br />
i em mostraran el camí llarg a la teva saviesa<br />
<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">arrelada, ferma, sobirana; versos que m’obriran </div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">els ulls davant del quadre del món que pintes<br />
amb paraules exactes, tan teves, i versos,<br />
tan teus, com soldats bons en files: poemes. <br />
<br />
Un dia els rellegiré aquí, just aquí, damunt<br />
dels mateixos ossos i amb el cor lluny, molt<br />
lluny de les temples, del pit. I seré plenament<br />
conscient de la veritat més teva, ja nostra, <br />
quan els mots prendran la voluptuositat de la terra<br />
i formant paisatges em seran la veu immortal,<br />
estable, de les pintures –al fresc– de la vida. <br />
<br />
Un dia –he dit que ho sé– els teus versos savis,<br />
Wis<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Ɨ</span>awa, no em portaran aquest poema potser,<br />
ni em deixaran el malestar de la pluja en els peus<br />
sense sabates, ni em recordaran, fervorosament,<br />
que vaig aprendre, amb el gebre d’hivern, dos mots<br />
en la teva llengua, que ara jeuen rovellats, però ahir <br />
naixien letalment precisos, preciosos dels llavis<br />
que em besaven –mel freda. Llavors era el passat.<br />
<br />
Avui, en el present més llunyà, la llengua de glaç<br />
potser retrobi els teus versos càlids, ja vells en mi.<br />
Potser els poemes. </div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">___________________________________________</div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="PL"></span><i><span lang="PL">"... a w ścianach żadnych przeraźliwych szczelin, którymi by donikąd cię wywiało" </span></i><span lang="PL">["... y en las paredes ninguna terrorífica fisura por la que el viento se te lleve a ninguna parte."]. <span style="font-family: inherit;"> </span></span></span></div><div class="Formatolibre" style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="PL"><span style="font-family: inherit;">Darrer vers del poema "Tutaj" dins de <b><i>Aquí</i>. </b></span></span></span><span style="font-size: small;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wis%C5%82awa_Szymborska"><b><span lang="PL">Wisława Szymborska</span></b></a><span lang="PL"> (</span></span><span style="font-size: x-small;"><span lang="PL"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">traducció de Gerardo Beltrán i Abel A. Murcia). Bartleby Editores (2009) </span></span></span></span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-91808058699297375842011-01-06T01:23:00.001+01:002011-01-06T01:34:41.446+01:00Nit monàrquica<div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Sempre m'ha fet por que un desconegut entri a casa meva, i més a altes hores de la nit, i encara més si vesteix robes amples i porta barba llarga, i encara molt més si l'acompanya un seguici més surrealista si es pot, que marraneja els torrons i es beu la meitat de l'aigua de l'olla ¿Només la meitat? Empatx nadalenc i quatre pisos sense ascensor.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a name='more'></a></span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per això, si avui sento soroll al menjador, em taparé el cap amb els llençols i aterrida m'intentaré fer creure, un cop més, que qui remena bosses i paquets és un visitant autoritzat, i una bona persona de totes totes. I de cap manera se m'acudirà sortir a comprovar-ho, perquè diuen que no és bo temptar la sort. I en aquests casos en què els lladres roben amb la gent dins de casa, millor fer-se l'adormit o el mort directament, com a les pel·lícules de guerra, una tàctica que sempre m'ha semblat encertada. I així, com un estaquirot sota els llençols, respiraré molt fluixet, fins que el soroll s'esvaeixi i el silenci dels sepulcres esdevingui definitivament sepulcral. O fins que no m'entri prou oxigen a través del tramat de franel·la i l'excés d'escalfor m'aboqui a la crua i misteriosa realitat.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Si el menjador és buit, què hi farem? Hem salvat la pell, res a dir. Si el menjador és ple, no gosarem agafar cap paquet que dugui el nostre nom, fins que algú, amb una mica més de seny i una mica menys d'insomni, ens digui que comencem a obrir-los, vinga, per favor, en aquest també hi diu Eva...</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">***</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">La meva mare m'acaba de renyar perquè diu que és molt tard (en el fons es deleix per les visites monàrquiques anuals). Jo, com sempre, a deshora.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><b>A deshora</b><br />
<br />
El teu cos em va ser un dia el rellotge<br />
on vaig vessar les hores. Lenta, exhausta,<br />
vaig entendre que el camí de la pell<br />
el feia amb els llavis, cercant silencis,<br />
perquè la teva pell m’era la vida<br />
en l’agònic passar de les agulles,<br />
quan t’oferia, buit de temps, el cos.</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-20836676252256123502011-01-02T20:43:00.002+01:002011-01-02T21:20:42.197+01:00La maldat dels prosistes<div style="font-family: inherit; text-align: justify;">Inauguro la secció "Poetes en prosa", que inclourà passatges de novel·les que parlen de poetes i de poesia. </div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">En aquest primer fragment de la novel·la <i>Hores en blanc</i> (edició de 1935), de <a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/sebastia-juan-arbo">Sebastià Juan Arbó</a>, podreu corroborar la maldat dels prosistes. Així que, estimats poetes, no us en fieu ni un pèl dels narradors amb qui us trobeu pel camí, que no us voldran fer sinó caure... Pobres de nosaltres, tan sensibles com som, malgrat la necessitat (condicionada, en essència, pel mateix art) de compartir i validar els nostres versos.</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">Aquí teniu, doncs, una de les notes de l'estudiant que va morir boig (encara sort en tenim d'aquest detall):</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"></div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;">Vaig conèixer un poeta, també; un d’aquests dels ocells i de les flors, dels Jocs florals i dels cants a la pàtria. Són una gent molt especial tanmateix, però si no heu d’alabar-los, no us hi acosteu. Quan tenen el ventre buit i la gent no els escolta les cançons, són capaços de girar-se contra l’Esperit Sant i de moure guerra a Déu i a sa Mare. Els antics califes ho sabien i els aplegaven a la seva cort i els aprofitaven. Fent-los seure vora el seu setial i regalant-los a cor què vols, podien permetre’s totes les malvestats imaginables i tots els crims, que després passaven a la història amb el sobrenom de Justos, perquè eren ells qui escrivien la història. </div><a name='more'></a><br />
<div style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;">***</div><div style="color: #444444; font-family: inherit; text-align: justify;">Si els aneu amb el somriure i amb l’elogi en fareu el que voldreu, però que no us passi com a mi tampoc. Em llegeix un vers i l’hi alabo. Me’n rellegeix un altre; m’esglaio, però li dic que em sembla bé. S’entusiasma i me’n llegeix cinquanta. Jo el seguia aterrat, sense escoltar-lo i meditant la manera d’alliberar-me’n. Vaig veure una pell de banana i amb el peu la hi vaig posar davant. El bac va ésser dels bons, i em pensava que s’havia romput alguna costella, però va alçar-se renegant contra els bèsties que llencen les pells a la voravia, va espolsar-se la roba i continuà llegint. Arribàvem al cantó. Vaig sentir el soroll d’un tramvia que s’acostava per l’altre carrer, i vaig tenir la idea de posar-l’hi davant. M’hauria estat fàcil: ell anava completament abstret i el conductor no tenia el temps de frenar. La por de matar-lo em va contenir (prejudicis burgesos, segurament). Vàrem travessar la via i vam entrar al passeig. Passava gent, però ell no deixava de llegir per res del món. Entre els que passaven vaig triar-ne un de la meva alçada; a poc a poc vaig posar-m’hi al costat, vaig anar esmunyint-me i ell continuà llegint convençut que em portava a mi a la vora. Uns dies després vaig trobar-me’l de sobte i no va donar-me temps de fugir. De lluny em va somriure.<br />
<br />
- Què vas fer-te aquell dia?<br />
- Ah, mira... no sé... Passava un conegut, vaig girar-me a saludar-lo, i en tornar a girar-me ja no et vaig trobar...<br />
<br />
Ell no deixa que acabi. Riu i explica: Va passar-me un plan!... Te’l contaré.<br />
Vaig fer la cara més innocent, però res no em feia gràcia. El record de la facècia volia fer-me riure, però la certesa que portava els versos a sobre, i el temor que hi tornés, em posaven de mal humor.<br />
S’explicà. No sap com el va perdre ni com el va trobar, però a la fi s’havia trobat completament sol, llegint versos, i al mig de la Rambla Catalunya...<br />
<br />
- Mira, si no portes pressa...<br />
- Sí, sí, porto molta pressa, saps? Ho sento molt, però he d’anar-me’n a casa...<br />
- Si t’és igual t’acompanyaré. Puc llegir caminant (massa que ho sé). És que m’agradaria molt saber el que penses, saps?... És una cosa plena d’emoció, i tothom m’ha dit que està molt bé.<br />
<br />
Entretant es regira les butxaques i es treu aquell plec de papers rebregats, aquell plec de papers terror d’amics i de coneguts. Però jo no estic per brocs, avui; ni per gastar compliments tampoc.<br />
<br />
- Mira, Rafel, vols anar a llegir-los a la teva...<br />
<br />
De seguida, però, me n’he dolgut. A banda de fer versos és un bon noi. Sense els versos seria perfectament suportable. Si només els escrivís, també.<br />
Ell em mira despagat i sense entendre’m, no podent creure que vagi de debò.<br />
<br />
- No saps?... És que estic de mal humor. (Ara m’ha vingut això i no m’hi penso.) Davant de nosaltres hi ha un tramvia aturat i a punt de marxa. Tinc la dispesera malalta, molt malalta, saps? (Em poso a la vora del plor) i me l’estimo com si fos la meva mare (que em perdoni la meva mare, però això em va salvar). Dispensa’m, eh? Rafelet. Adéu.<br />
<br />
El tramvia ha arrencat. Va prou furient perquè l’agafi just, i massa pequè ell el pugui agafar. Li faig adéu des de la plataforma, com podria fer-li pam i pipa. Ell s’està immòbil, amb una cara estúpida, sense comprendre res.<br />
Adéu...</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">_______________________________________________________________</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">Hores en blanc<i> </i>"Notes d’un estudiant que va morir boig” (Edició de 1935),</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;">Sebastià Juan Arbó. Edicions 62 (dins "El Garbell"), 1991.</div><div style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br />
</div>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4249321705536044169.post-5583881638712439872010-12-24T19:30:00.003+01:002010-12-25T23:54:31.573+01:00Un dels grans misteris<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; font-family: inherit; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm519nY7Pfvcz_PPfJ_DYtrT-KUkhvufLVvLnEmmkx9jUud8OblH89IkJUL-3vO1SOWHZC63y17o19eYumTMPxkKaDX2HaDIzhtdXl_MlidhXQe0YHx9Hf0XcaizJ-ogYT_8cIiZS3oLc/s1600/IMG_0938.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm519nY7Pfvcz_PPfJ_DYtrT-KUkhvufLVvLnEmmkx9jUud8OblH89IkJUL-3vO1SOWHZC63y17o19eYumTMPxkKaDX2HaDIzhtdXl_MlidhXQe0YHx9Hf0XcaizJ-ogYT_8cIiZS3oLc/s320/IMG_0938.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr align="left"><td class="tr-caption">© Eva CR (Barcelona, març 2010)</td></tr>
</tbody></table><div style="font-family: inherit;"><b>Nadal</b></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;">Cau damunt teu <br />
com la pluja suau, lleu, neu,<br />
el pes de les volves de llum<br />
que t’obliguen a enyorar.<br />
<br />
Caus cap amunt,<br />
perquè et creix en el fons<br />
l’arrel perduda en terra fosca <br />
que busca la claror suau, lleu;<br />
una veu que no saps si és teva<br />
en el punt exacte d’incertesa<br />
en què s’estronca la vida, injusta<br />
com les taules parades amb plats<br />
on hi mengen els qui no hi són.<br />
<br />
</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><br />
<span style="font-family: inherit;">Engrunes mortes, deixades </span><br />
<span style="font-family: inherit;">en les estovalles del som:</span><br />
<span style="font-family: inherit;">som aquí, som ara, som mots, </span><br />
<span style="font-family: inherit;">som versos, imatges, escalfor,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">quan caus damunt meu,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">quan caic damunt teu,</span><br />
<span style="font-family: inherit;">quan caiem cap amunt, sense veu, </span><br />
<span style="font-family: inherit;">com la neu suau i lleu del temps </span><br />
<span style="font-family: inherit;">que a la pell se’ns fon.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><a name='more'></a>________________________________</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">Per tots els qui pateixen les volves de llum de les ciutats. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Pels qui decideixen acabar i començar posant punts i seguit en el calendari. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Pels qui, com jo, </span><span style="font-family: inherit;">simplement</span><span style="font-family: inherit;"> continuen, perdent, amb tota la inconsciència possible, el temps. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Per tots vosaltres.</span><br />
<br />
<div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">2010-2011</span></div><span style="font-family: inherit;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;">Eva</span>Eva Cabrera Ramonhttp://www.blogger.com/profile/15449249934179332900noreply@blogger.com6