Com sóc? (lletres regalades)

És molt difícil escriure sobre un mateix. És terriblement complicat (potser patològic) intentar definir-se. És, per tant, angoixant la finestra en blanc de l'espai "Qui escriu" d'aquest bloc. La meva l'ocupa un tros de text, laberíntic. Si ens definim amb lletres, doncs és això el que som. Simplement. Algú en dirà camuflatge o incapacitat. Per mi és l'única via possible.

Un amic m'ha enviat unes paraules després de llegir els misteris quotidians. Les ha agrupat una darrera l'altra; ha format línies, una damunt de l'altra; ha generat un ritme i una rima. Ha creat un poema. I ha dit el que la finestra en blanc volia llegir.

desterrada però endreçada
escindida però polida
laberíntica, subterrània i bos-curiosa
...però acotxada
i amb l'amenaça latent, ah!
d'una daga esmolada...

J.M.C.

A tot arreu hi ha poetes. Només cal fixar-s'hi una mica.

1 comentari:

  1. Com sóc?
    "... i que tot l'escrit en ells era irrepetible des de sempre i per sempre, perquè les nissagues condemnades a cent anys de soledat no tenien una segona oportunitat sobre la terra".

    ResponElimina