misteris quotidians
Reflexions en un vagó de metro
Com sóc? (lletres regalades)
Narrador omniscient. Primera part
Narrador omniscient. Final
24 de desembre del 2009
Braille
Els dits acaronen els mots,
tinta blava en un mar de blanc.
Ningú s’adona del detall.
El frec suau de la pell: contacte
i preludi del que seria
el teu cos en aquesta hora.
Neguitosa i absurda hora
en què només toco un paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada