misteris quotidians
Reflexions en un vagó de metro
Com sóc? (lletres regalades)
Narrador omniscient. Primera part
Narrador omniscient. Final
12 de març del 2010
Escena
És aquell punt sabut de no retorn:
només abraçada, només cos. Res.
És la humil sensació de transcendència
entre quatre parets i l’escalfor.
I el llit, que per moments desapareix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada