Als qui em sacsegen literàriament i no se n'adonen.
M’has sacsejat tant el món interior,
tan inconscient, full d’experiència,
que no he estat capaç de viure
durant uns minuts i molts segons.
[Alienada] he fet totes les coses
que creuries normals [involuntària,
perduda, víctima dels reflexos,
marginada per mi] en un vagó de metro,
camí de casa, sense saber on anava.
A casa? A casa, es veu.
Amb la mirada buida, o millor fixa,
dels peixos morts: la nineta glaçada.
I el batec del cor a la panxa em parlava d’un nen,
com aquell que em mira fixament, uns segons,
arrodonint els llavis en un gest de sorpresa.
No em veu, però, inhàbil per al record.
Jo he provat el gest de la sorpresa [innocent,
invisible, oblidada, record incipient i mort]
camí de casa, sense saber on anava.
M’has sacsejat tant el món, sense adonar-te’n,
que l’he perdut per uns minuts, extasiada de mi,
drogada, anul·lada, bandejada, buida, incopulada.
I és ara
que surto del pou
que et veig
saviesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada