"El vent dels mocadors brodats" publicat per Cossetània

Em va fer molta il·lusió anar a Reus a recollir els exemplars de Metàfores inèdites (Editorial Cossetània, 2012), el volum de poesia que inclou "El vent dels mocadors brodats", després de dos anys del reconeixement com a primer accèssit al premi de poesia Gabriel Ferrater d'Òmnium Cultural Baix Camp. El meu agraïment a tota la gent que treballa a Òmnium per l'acollida que ens van fer i per la celebració posterior. Reus és una ciutat preciosa i de nit deixa entreveure misteris a les façanes i als carrerons: és genial quan un reusenc te'ls explica mentre passeges.

Han passat unes quantes setmanes d'això i, òbviament, aquest article era el primer que havia d'escriure en la represa dels misteris quotidians, avui 20 de desembre de 2012. Potser influenciada per la crida generalitzada a la fi del món, he volgut compartir una informació tan important (que no sigui dit que no ho vaig anunciar en el lloc –o no-lloc– que va veure néixer els mocadors i els va brodar perquè se'ls endugués, finalment, el vent). 

Ara que hi ha gent que s'ha llegit aquests 13 poemes, ara que els versos han pres una forma determinada i ja no admeten més correccions, ara que els meus avis, a qui vaig dedicar el treball, tenen el llibre en algun prestatge o sota un tovalló de paper damunt de la taula... 

[Els meus avis, els més macos, que sempre han confiat en mi, coneixedors de les profecies que anunciaven el meu futur: Yo ya lo sabía –va deixar anar, amb expressió ferma, la meva iaia quan li vaig dir que havia guanyat el premi–. I el mateix quan guanyava els concursos de l'escola, després d'aprovar exàmens que sempre eren difícils, quan vaig aconseguir la primera feina, quan en vaig trobar una altra després d'un any a l'atur, quan he trobat feina de correctora altre cop... Ella ho sabia abans que ningú, abans que jo mateixa, fins i tot. Ella ho ha sabut sempre, i només per això no puc fer altra cosa que estimar-la, que estimar-los, amb tot el cor. I que aquestes paraules siguin tot l'amor que sento per ells.]

Als meus avis, que ja ho sabien. 
A tots els qui omplen cada dia els meus silencis.