22 de setembre del 2012

1Q84. Principi i final (per sempre)

M'ha passat amb aquesta obra que m'ha semblat una pèrdua de temps. Llegir no és mai perdre el temps, perquè sempre en pots treure una cosa bona, però en aquest cas, potser fruit del desencant del darrer llibre i dels greus errors de traducció que he anat trobant, sí que m'ho ha semblat.

Si algú està interessat a llegir-la, no cal que gasti diners, jo li presto de grat. Això ho dic perquè tenint en compte la gran quantitat d'errors que s'hi troben (semàntics, sintàctics, ortogràfics...), em sap greu que algú inverteixi diners en un treball tan lamentable. Aquesta constatació dóna més pes a la meva idea que és una obra totalment comercial, que s'ha allargat amb finalitats comercials i que no té una edició acurada pel mateix motiu.

Alguns potser pensareu que sóc molt primmirada, però creieu-me: és una traducció molt poc precisa quant a contingut semàntic (expressions estranyes), amb errors de base (noms de personatges canviats) i, oh my God!, faltes d'ortografia i transcripció (xoxolata). Mentre llegia vaig anar marcant les pàgines on trobava "imprecisions" com les que he esmentat, així que en podria posar uns quants exemples.

Una llàstima.

L'estranyesa inicial es va convertir, 500 pàgines més enllà, en una lleu esperança tenint en compte els fronts que l'autor anava obrint (surrealistes, sí, però prometedors, perquè la realitat en si mateixa sempre suscita interès. Molt més encara la possibilitat d'una realitat paral·lela). Aquesta estranyesa inicial, però, es va atenuar fins arribar al tercer volum, en què encara dipositava les meves darreres esperances. M'imaginava aquell punt clau que et desvetlla tota la trama, la pistola que es dispara de Chéjov... però no va arribar. El senyor Murakami va treure el taulell d'escacs, va col·locar les peces, va moure un peó qualsevol, es va aixecar i se'n va anar per on havia vingut.

Em sap greu ser tan negativa amb aquesta obra, però no hi caben altre tipus d'impressions. M'envaeix cert sentiment de robatori, d'estafa, després d'haver llegit 1Q84. El senyor Murakami, potser aspirant a premi Nobel, m'ha robat temps, bastant temps, i no m'ha semblat per a res un bon escriptor. És un model d'escriptor comercial, per encàrrec, en tota regla.

Sort dels bons amics que et donen llibres bons o raonablement bons perquè circulin. En aquests moments enganyada a consciència i per voluntat pròpia amb les "Mentiras de verano" de Bernhard Schlink.

Us en parlaré quan l'acabi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada