Per a tu, silenci, la ploma

Per primer cop parlaré amb el silenci:
Por primera vez voy a hablar con el silencio:
Pela primeira vez vou falar com o silêncio:

Per a tu, silenci.
Perquè has emmudit sense raó, sense explicació.
Perquè el silenci és fals quan prèviament ho ha dit tot.
Perquè el silenci és cruel quan obliga el qui estima.

Per a tu, silenci cruel i fals, el poema que mai publicaré.
Per a tu el silenci del meu exercit de mots silenciosos que saben conviure amb les imatges del record. Les imatges del lector.
La nostra gran victòria.


Ploma

Plorar justament la injustícia
Malviure en el silenci forçat
La venjança de la ploma
No s'escriu, Miłosz
Es versa
Es plora
S'omet
S'ignora
Conviure amb la justícia
Maquiavèl·lica del no
Venjança
Venjança
Venjança
Venjar-se dels mots
Dels mots que no ens pertanyen
Que se'ls quedi qui els diu
Que se'ls quedi qui els gesta
Que els mati ara mateix aquesta ploma
Ara mateix. Sense venjança. Només pena
La pena del nen que s'ha perdut
I crida la mare que mai abraçarà
Que els mati per pena, sense venjança
Que mati els agnòstics pecadors
Que els mati amb mots
Per sempre