Puedo ponerme cursi y decir
que tus labios me saben igual que los labios
que beso en mis sueños,
Puedo ponerme triste y decir
que me basta con ser tu enemigo,
tu todo, tu esclavo,
tu fiebre, tu dueño.
Reflexions en un vagó de metro
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
2 de novembre del 2009
26 d’octubre del 2009
Winda 7
Aquestes notes, aquestes paraules: accents humans i sons que et dibuixen amb ombres en una distància massa material; guitarres que em fan fixar la mirada en un punt on no et trobo; melodies que encongeixen i esgarrapen suaument el cor (una línia fina de sang), que fan tremolar la veu fins a apagar-la per la tensió de les cordes vocals; veus que aigualeixen els verds, els blaus, els grisos i els marrons de la realitat reflectida als meus ulls.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)