Avanço per un passadís de parets grises. No hi ha cap mena d’indicació. El silenci és absolut. Només sento les meves passes, que em reconforten en un ambient enrarit i abandonat. Per un moment sento vertigen i una escalfor que em puja a les galtes. Arribo a una sala amb les mateixes parets grises, que potser van ser blanques un dia.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats. Mostrar tots els missatges
3 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)