Aprofito la decadència creativa per penjar l'entrevista que es va publicar a El Punt (edició Tarragona. 20/12/10) arran de l'accèssit d'El vent dels mocadors brodats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
19 de febrer del 2011
28 de novembre del 2010
Avui només parlaré de tu
Aquest article només parlarà d'una persona.
La persona que ha estat incondicional d'aquest bloc des del principi; la persona que ha fet la crítica dels meus poemes; la persona que ha estat al meu costat quan els sotracs de la vida em feien trontollar; la persona amb qui m'he plantejat el sentit de les coses, de la vida i de la mort; la persona que, malgrat la distància, sempre ha estat a prop; la persona que em va acompanyar a recollir l'accèssit a Reus; la persona que m'ha fet una entrevista per al diari digital Reus.cat; la persona que s'ha llegit El vent i els Sotracs i m'ha fet preguntes amb coneixement de causa; la persona amb qui comparteixo bombons de xocolata negra i paraules fins a la matinada; la persona que em parla de coincidències vitals que surten en alguns dels meus poemes; la persona que m'ha demostrat que hi puc confiar; la persona que avui, ara, en aquest instant, té tota la meva força i el meu carinyo per seguir endavant, fent poemes i entrevistes que parlin de l'amor i el desamor. De la consciència de la vida...
(...)
amb la inconsciència de qui camina
en una ciutat que és neta i segura,
i en respirar l’aire pur sent la vida,
ignorant que és real la coincidència.
en una ciutat que és neta i segura,
i en respirar l’aire pur sent la vida,
ignorant que és real la coincidència.
Gràcies, Maria Pilar Canalda.
Filòloga, periodista i per damunt de tot amiga.
Gràcies per la coincidència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)