Avui només parlaré de tu

Aquest article només parlarà d'una persona. 

La persona que ha estat incondicional d'aquest bloc des del principi; la persona que ha fet la crítica dels meus poemes; la persona que ha estat al meu costat quan els sotracs de la vida em feien trontollar; la persona amb qui m'he plantejat el sentit de les coses, de la vida i de la mort; la persona que, malgrat la distància, sempre ha estat a prop; la persona que em va acompanyar a recollir l'accèssit a Reus; la persona que m'ha fet una entrevista per al diari digital Reus.cat; la persona que s'ha llegit El vent i els Sotracs i m'ha fet preguntes amb coneixement de causa; la persona amb qui comparteixo bombons de xocolata negra i paraules fins a la matinada; la persona que em parla de coincidències vitals que surten en alguns dels meus poemes; la persona que m'ha demostrat que hi puc confiar; la persona que avui, ara, en aquest instant, té tota la meva força i el meu carinyo per seguir endavant, fent poemes i entrevistes que parlin de l'amor i el desamor. De la consciència de la vida...

(...)

amb la inconsciència de qui camina
en una ciutat que és neta i segura,
i en respirar l’aire pur sent la vida,
ignorant que és real la coincidència. 

Gràcies, Maria Pilar Canalda. 

Filòloga, periodista i per damunt de tot amiga.

Gràcies per la coincidència.