Giro la clau tot mirant-la. Obro la porta.
És una clau: si la gires, obres la porta.
Mentre empenyo penso que és un objecte interessant; els dits l’agafen amb més força. Sóc conscient del metall, fred, volgudament sentit. És una clau. I des de la inanimada rigidesa fa resorgir una capacitat latent. Sóc capaç d’entendre que una clau obre portes, capaç d’agafar la clau i girar-la amb precisió en el sentit adequat; capaç d’empènyer i pujar les escales que em porten a la meva habitació; capaç d’adonar-me, en uns segons, que respiro la brisa fresca i pol·linitzada; capaç d'entendre la força, la plenitud amb marges arrodonits que m'agombola en un portal, d’esquenes al capvespre; capaç de fruir amb el benestar de la ubicació i la consciència; capaç de sentir agraïment per l’abstracció de la vida, que m’és donada i prou, sense haver-la demanat, i em defineix els contorns.
Dono gràcies a la clau que només obre una porta.
És una clau: quan la giro, la miro. I les obre totes.
És una clau: si la gires, obres la porta.
Mentre empenyo penso que és un objecte interessant; els dits l’agafen amb més força. Sóc conscient del metall, fred, volgudament sentit. És una clau. I des de la inanimada rigidesa fa resorgir una capacitat latent. Sóc capaç d’entendre que una clau obre portes, capaç d’agafar la clau i girar-la amb precisió en el sentit adequat; capaç d’empènyer i pujar les escales que em porten a la meva habitació; capaç d’adonar-me, en uns segons, que respiro la brisa fresca i pol·linitzada; capaç d'entendre la força, la plenitud amb marges arrodonits que m'agombola en un portal, d’esquenes al capvespre; capaç de fruir amb el benestar de la ubicació i la consciència; capaç de sentir agraïment per l’abstracció de la vida, que m’és donada i prou, sense haver-la demanat, i em defineix els contorns.
Dono gràcies a la clau que només obre una porta.
És una clau: quan la giro, la miro. I les obre totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada