Si trepitjo amb massa força, si ho faig,
perdona'm.
Els peus s'aferren perquè el cor no pot.
Passes silencioses omplen de sentit
un camí massa conegut, boscós.
Que vinguin els himnes, les odes,
els versos, les frases que moren,
les pregàries i els clams.
Que vinguin...
Si parlo massa fort, si crido,
perdona'm.
La veu s'aferra al crit per no trencar-se.
Que vingui el mot, la clau, el càntic
de guerra. Però sencers, per capitanejar
la nau d'un discurs que pertot fa aigües.
Que vingui el sí, el no, el potser.
I el darrer prec a una llum ofegada
en el mar del silenci, innocent.
Si t'ofenc mesquina amb el verb,
perdona'm.
És només que els peus hauran
fet cruixir les branques i la veu,
cansada i covarda, haurà imposat
el crit, per por a oblidar-te.
És només que avui caminem
i parlem, però estem morts.
I la vida no perdona
els febles, essent vulnerable.
La poetisa catalana, la maestra de los misterios cotidianos, puede añadir a su currículo un punto más: fotógrafa.
ResponEliminaEn mi opinión humilde.