4 de maig del 2011

Quan ets l'huracà...

Quan ets l’huracà
que se’m regira
sota del ventre
i tot ho has d’arrassar,
d’esfondrar, d’arrencar,
no hi ha cap altra
destrucció incerta
que em plagui tant.

Ni hi ha quietud  
que em torbi tant

com l’absència
d’aquesta força
destructora, 
salvatge
i creadora
que dins meu
es concentra
quan ets l’huracà,
incerta.

2 comentaris:

  1. Talment com la duresa del fruit ha d’ésser trencada perquè el seu cor pugui estar al sol, així nosaltres hem de conèixer el dolor.

    ResponElimina
  2. He pensat durant força estona què podria dir, quin adjectiu seria el més escaient. Definitiu i preciós, simplement. Gràcies Joan-Pol.

    ResponElimina