El retorn

M'ha imposat respecte aquesta entrada després de tant temps. I aquesta entrada, de fet, només és per dir que el bloc no és mort, que malgrat el temps de silenci sempre ha estat molt viu i m'ha acompanyat en l'alienació forçosa i la condemna dantesca que m'ha tocat viure. 

M'allibero per fi. I retorno a les lletres que en el meu cas és com retornar a la vida mateixa.

I ara nous horitzons, nous paisatges, nous colors, nous poemes i els incondicionals misteris que ho són en l'intent necessàriament infructuós de desvetllar-los. 

I ara vosaltres. Gràcies als que no m'heu deixat mai i als que m'heu agafat per primer cop.
Per molts anys.