Metrònom Ferrater

Divendres 29 de gener s’estrena el film Metrònom Ferrater al canal 33, un documental que tracta la figura i l’obra de Gabriel Ferrater en 56 minuts d'entrevistes, textos, versos, imatges, veus, música. Aquesta ha estat la gran sorpresa del dia d’avui per mi i suposo que per tots els que ens hem deixat seduir absolutament pels versos ferraterians. Pels que un bon dia ens vam voler perdre, conscientment, amb la seva poesia.

Davant d’aquest nom no calen les presentacions, ni els elogis regalats, ni les crítiques constructives. Tampoc les destructives. No calen les descripcions, les precisions, les puntualitzacions. No calen els adjectius favorables, ni els noms perversos. Ni la justícia del mot. No cal el mite, ni l’oblit. No calen els camins. Ni la pèrdua. Tampoc la perdició.

No calen els mots, potser. Només els versos. Diré el que em fuig, no diré res de mi.

Aquestes són les imatges que se m'apareixen quan sento el nom Ferrater: el cos amb quatre cames i dos caps en un solar gris de crepuscle; l’aranya que escriu la seva fam; la cambra de la tardor on la persiana, com un esglai, es reté de caure a terra, les veus dels obrers i la pell mig del sol, mig de la lluna; el raig fi de tinta del calamar: la literatura; la guerra de la infantesa.

Arribats a aquest punt de la vida, alguns ens hem adonat que som víctimes de les lletres, esclaus dels versos que hem llegit. I especialment dels que se’ns apareixen quan menys els esperem, perquè els hem interioritzat i ja formen part de nosaltres, en essència.

Són els versos de la cambra de la tardor que un matí es van materialitzar en la meva vida: el clarobscur de la finestra, les veus dels obrers, la pell parcialment bronzejada, l’amor que es recorda, tot i sent recent, perquè ja ha esdevingut passat i no existeix. L’enyor.

Quan sents que estàs vivint en primera persona els versos de Ferrater, t’adones que no cal dir res mes davant d’aquest nom.