En un vagó de metro l’escalfor
dels pensaments sense amo, en filera.
Si perds la mirada, potser veus com
et miren tots, arrenglerats, fent befa.
La compassió porta els meus a l’infern,
on els ulls ja travessats amb agulles
claven en els verds el penediment,
i el foc fa tèbia la desesperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada