No hi ha camí de retorn. El temps esborra l’atles. Les carreteres desapareixen. No hi ha muntanyes, ni rius, ni mars. Ni ciutats. No hi ha noms, ni voluntats. Només fum. Rellotges sense busques i espais irreals. No hi ha coordenades, no hi ha brúixola. No hi ha nord. Ni sud. No hi ha gent. Només fum. Només pèrdua. Només oasis de pensaments, que en aquest moment s’esvaeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada