No m’entenc, o sí. No entenc gaire les meves passes, els meus episodis, les meves aventures. Apareixen en un llibre sense color, sense fotografia. Intento lligar pàgines i pàgines totalment inconnexes, perquè amb el temps res sembla tenir sentit. Perquè els calendaris esdevenen inútils al desembre. Perquè les hores no són res. I els records no són gran cosa: punxes dolces d’un esbarzer al costat de la carretera. Al marge del món, inconnex, aïllat.
Com el pensament, com qualsevol biografia. Fals. Totalment fals. Irreal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada