Tot té un començament en aquesta vida. No recordo quin és el primer poema que vaig escriure. Potser ni tan sols el conservo. Potser va quedar en un intent. Potser només va viure en el meu cap. Potser el vaig enviar en forma de missatge sms. Potser va ser una frase que es va endur el vent.
El que llegireu a continuació és un inici, el primer poema en un arxiu de poemes ordenats cronològicament. El dia que vaig crear un document de word amb el nom SOTRACS, aquest va ser el primer que vaig teclejar. Un poema que porta per títol un asterisc. No em pregunteu per què.
SOTRACS és l'inici d'un camí de paraules. Un camí que amb el temps s'ha fet estret, costerut, pedregós, ample, perfumat, que s'ha bifurcat en altres camins. Els SOTRACS són paraules. I els pensaments, les sensacions, les pors, les percepcions, els dubtes... Les profunditats d'algú que camina i que un bon dia va decidir escriure tots els sotracs de la seva vida.
*
No arribeu, paraules amagades.
La lluita és massa prematura
per a una ànima tan plena en la fosca.
Paraules plenes, no m’hi porteu;
El mal s’agreuja amb cada mot.
Signe ideal, joc etern en la memòria.
No arribeu, paraules amagades.
La lluita és massa prematura
per a una ànima tan plena en la fosca.
Paraules plenes, no m’hi porteu;
El mal s’agreuja amb cada mot.
Signe ideal, joc etern en la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada