És com

És com quan t’emproves uns pantalons i et neguiteges perquè saps que algú altre hi haurà estat dins i t’angoixa l’aspror de la tela profanada fregant la teva pell blanca i càlida. O com quan estàs a punt d’obrir una porta i el contacte de la mà amb el pom, que s’escalfa amb la teva pell, et retorna una imatge exterior de tu mateixa disposada a fer un pas endavant tot girant-lo. O com quan l’aigua calenta de la dutxa t’aïlla durant uns segons de l’existència i sents, només sents, sents com et cobreix el cos impermeabilitzant-lo de les vibracions externes i del soroll, del mal, de la vida.

És com quan enveges l’existència d’algú que puja al vagó, amb pas ferm, perquè li pressuposes una passió. Com quan t’estires damunt la gespa acabada de tallar sense por a que cap insecte se t’enfili, o com quan el teu cos cerca un insecte repugnant perquè necessita atordir-se i estremir-se de por. És com la taca ombrejada del terra o el cabell que mou el vent a la teva espatlla, que et semblen aranya, i t’exaltes, però somrius quan t’adones que és el teu cap fantasiós en la soledat. És com quan parles però no reconeixes l’autoria dels teus propis mots, i aquest desdoblament et trasbalsa. És com quan dius per fer mal, sense cor ni maldat, només per confirmar un sentiment que no trobes. És com la sang imparable del tall sota l’aigua, o el dolor concentrat del nervi punyent. Com el cop de l’os ressonant damunt la pedra o la carn dèbil, sense múscul, que el sosté. És com si tot al voltant passés massa de pressa i tu, quieta, no hi pots fer res, i ho contemples. És com quan no saps quin camí segueixes o què hi fas o què penses o si pots canviar o si ho vols o si no pots o si et deixen. És com si... És com... És... És res.

____________________________
Text publicat inicialment al bloc Sortida d'emergència, el 22 d'agost del 2007.