4 de novembre de 2010

Roses

Un ram de roses espera el temps, quiet.
En la penombra la casa l'aïlla.
Tacant les coses l'aroma s'aferra
dolcíssima a les ombres, als objectes
que no respiren, immòbils pel fred.

El ram de roses no sent el batec
de les parets que criden i en els angles
de les coses no hi ha espines ni sang.
Talla l'aire al voltant. Vellut, color
que esclata, fereix i mata amb la pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada