els paradisos
i el desordre del calaix
representen
el cor, la mar, la mar, el cor
artificial,
el desordre del calaix
i l'ànsia,
que representa el goig d'obrir
la nit, la mar, el mar, els braços
de qualsevol camí
esgarrinxat, tacat de suc de móra.
Dissetè poema de Calç (Premi Carles Riba 1995)
Dedicat a Cathy Claret i Pascal Comelade.
___________________________________________
M'ha agradat molt aquest poema per la simetria dels elements (atenció a l'ús del gènere). Els paradisos somiats, el cor i el mar (i la mar) i el desordre dels calaixos: excel·lent imatge del desordre emocional, de les reflexions nocturnes. M'ha agradat també perquè el camí de Casasses "esgarrinxat, tacat de suc de móra" m'ha portat al "calvari de punxes, de sang i de móres dolces" del meu camí. Bonica coincidència.
I ja que el dedica a Comelade, no puc deixar de fer esment al meravellós tàndem poeticomusical que formen. Aquí Verdaguer amb els acords d'una de les cançons que Dylan ha fet passar a la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada