misteris quotidians
Reflexions en un vagó de metro
Com sóc? (lletres regalades)
Narrador omniscient. Primera part
Narrador omniscient. Final
14 de desembre del 2009
Contradiccions
Pluja suau, malgrat el diluvi.
No veig ningú, el metro és ple.
El teu posat, no hi ha escultura.
Una mirada, ulls cecs al cel.
Aquests llavis, la ràdio encesa.
La teva pell, catifa ingent.
Aquest cos, jaç on ningú resa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada