Esfullaràs l’arbre inconscient
que li dones nova vida.
Segueixen els dits el tronc aspre,
i en cercar arrels troben resina.
En els hiverns de la pell freda
fons la neu per beure escalfor.
Un parell de branques t’abracen,
d’altres volen ferir-te un cor
ple de primavera, on la sang
verda de tiges cicatritza
el vermell que no sap rajar.
Clavaràs la fulla d’acer
a través de capes d’escorça,
ben al fons, per gravar-hi un vers
amb la saba densa i fructífera
del poeta dels arbres morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada