31 de maig de 2010

Policromia sonora

Convertir llargs silencis en orgasmes.
Fruir de la sinestèsia dels mots.
No pronunciar l'èxtasi impur d'un cos
que es vol pur. L'ànima camaleònica
de verds, cobalts i grocs
d'aspra fredor.

Jo sé, però, que la sang és calenta.
Bull l'acromia del plaer fet fum.
I a les ments tristes i camaleòniques
no es diu pecat, perquè mori el silenci
dels mots vermells, granats:
l'orgasme pur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada