Fruir de la sinestèsia dels mots.
No pronunciar l'èxtasi impur d'un cos
que es vol pur. L'ànima camaleònica
de verds, cobalts i grocs
d'aspra fredor.
Jo sé, però, que la sang és calenta.
Bull l'acromia del plaer fet fum.
I a les ments tristes i camaleòniques
I a les ments tristes i camaleòniques
no es diu pecat, perquè mori el silenci
dels mots vermells, granats:
l'orgasme pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada