A vegades tinc la sensació que el temps em passa més ràpid del que voldria, i ho sento així justament quan penso que el desaprofito. A vegades, en dies com avui, opto volgudament per la mala gestió de temps, i m'abandono a activitats que entenc com a menys productives i que estan més avall en l'escala de prioritats i responsabilitats que jo mateixa m'imposo. Però sempre m'aconsolo pensant que és tan productiu rellegir versos com mirar una pel·lícula o perdre la mirada en el buit dels pensaments. És per això que visc en una felicitat temporal permanent, perquè tot ho puc acabar justificant d'una manera o una altra. I les hores no les acabo perdent mai... En qualsevol cas, em perdo jo, en mi mateixa. I també és productiu perdre's. I necessari.
(...)
El meu rellotge es desfà amb una mal·leabilitat daliniana. I ja estem a finals de juliol, un mes bonic i assolellat, un mes que ens condueix a les vacances. Un mes de bonhomia meteorològica, gelats de pistatxo i sandàlies. Un mes per celebrar que estic viva un any més.
Per això
Perquè l'horitzó és blau
i blancs els vels de núvols.
Perquè el cel és prou gran,
sostre de les muntanyes.
Per això i perquè aquest sol
és sol, i avui escalfa.
I la gent taral·leja
cançons, sense adonar-se'n.
Per això, només per això,
m'empassaré el teu nom
i llàgrimes salades.
I si alguna, d'atrevida,
gosa caure, la deixo.
Perquè avui aquest sol
és sol, i el cor m'escalfa,
lent, trist, sense adonar-se'n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada