Aquest poema pertany a un segon recull en el qual encara estic treballant, però que ja està tancat, és a dir, que conté tot el que sento que havia de contenir, en l'ordre necessari i amb els títols adequats. No ho vaig veure tan clar en el recull anterior.
Cites de Ferrater i Gombrowicz. Temàtica vinculada als Sotracs, perquè som el que hem estat, però amb un gir lluminós (de vegades deutor de l'enyorança del recull anterior) i volgudament airejat. La intenció era justament aquesta: llum i vent, que només s'entenen a partir de la foscor i de la tempesta simbòlica. Llum i vent en una ciutat de persones emmascarades i de persones que lluiten constantment per treure's aquesta màscara. El primer poema el dedico a Gombrowicz, In memoriam.
Mariners cecs d'un blanc impecable
fotografien la catedral.
Moviments irreals de les mans
fins que algú cridi: Silenci. Es grava!
Boques plenes de mapes, sol clar,
babels recreats, passes callades,
violins impossibles de tocar...
Neixen davant d’uns ulls enfebrats,
reflectits en excés per cent Ray-Ban.
L'aixeta que degota extasiada
en la nit fosca, ningú no la sent.
S'escola sense raó, ignorada.
Aigua del lent suïcidi latent.
fotografien la catedral.
Moviments irreals de les mans
fins que algú cridi: Silenci. Es grava!
Boques plenes de mapes, sol clar,
babels recreats, passes callades,
violins impossibles de tocar...
Neixen davant d’uns ulls enfebrats,
reflectits en excés per cent Ray-Ban.
L'aixeta que degota extasiada
en la nit fosca, ningú no la sent.
S'escola sense raó, ignorada.
Aigua del lent suïcidi latent.
_____________________________
Fotografia: Obra de Juan Genovés, 1971.
Museu Fundació Juan March (Palma)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada