30 d’agost de 2010

Cançó de bressol

                                    Vilanova de Meià, agost 2010

I jo em pregunto tants cops com puc vèncer
la por al jo solitari que es passeja
en nits de grills per les golfes de cases
velles que xerriquen amb plors de fusta
i cruixits sords d'estructures. Injusta
la nit de mots i versos a deshora;
preguntes buides, respostes silents
que només jo escolto, perquè sóc jo
entre llençols espessos qui dibuixa
les ànimes que bressen pors fingides.
Si no em preguntés qui és que camina
l'abandó de les golfes, fent cruixir
les bigues mortes en hores dements,
no existirien els grills que coregen
l'insomni plàcid de l'herba, les branques
que agiten les ments. I em mor sense fi
el dolç silenci. La nit. El present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada