Els déus remouen les fulles d’un perer
malalt. Fulles corcades per on s’escola
el blau gastat del cel. Fan un renou
dolç quan s’hi filtra el vent, que acarona
el vellut de la parra i gronxa els grans
de raïm verds. I se m’endú els papers.
Paradís vegetal de fruiters, sàlvia,
romaní, esbarzers que ell domina.
Escapça núvols espessos, ara blancs,
grisos després: l’amenaça latent.
S’hi superposen les ales de voltors
suspesos, becs afamats d’aliment.
El cel, molt lent, cobreix amb cel·lofana
un concert terrenal. Magma bullent
tremola sota els peus. I el vent
solfeja notes càlides. Mor a la pell
la tarda exhausta...
De l’arbre més plaent
es despenja una poma. Sona el pecat.
El raïm dorm amb quietud de ciment.
[Modificat 08/12/10]
malalt. Fulles corcades per on s’escola
el blau gastat del cel. Fan un renou
dolç quan s’hi filtra el vent, que acarona
el vellut de la parra i gronxa els grans
de raïm verds. I se m’endú els papers.
Paradís vegetal de fruiters, sàlvia,
romaní, esbarzers que ell domina.
Escapça núvols espessos, ara blancs,
grisos després: l’amenaça latent.
S’hi superposen les ales de voltors
suspesos, becs afamats d’aliment.
El cel, molt lent, cobreix amb cel·lofana
un concert terrenal. Magma bullent
tremola sota els peus. I el vent
solfeja notes càlides. Mor a la pell
la tarda exhausta...
De l’arbre més plaent
es despenja una poma. Sona el pecat.
El raïm dorm amb quietud de ciment.
[Modificat 08/12/10]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada