Les contradiccions de l'amor en un poema del gran clàssic de la poesia portuguesa.
(Només quatre lletres i segles de reflexions: la presó d'amor, l'amor lleial, l'amor cortès, l'amor viciós, el joc d'amor, el foc d'amor, el mal d'amor, l'amor, l'amor, l'amor...)
(Només quatre lletres i segles de reflexions: la presó d'amor, l'amor lleial, l'amor cortès, l'amor viciós, el joc d'amor, el foc d'amor, el mal d'amor, l'amor, l'amor, l'amor...)
Avui pensava que hi podem arribar ben fàcilment a aquests estats que presenta el poema. En el fons només ens cal l'autosuggestió perquè es produeixi un canvi sorprenent. En el fons ens volem perdre en l'amor, ens volem cremar, i finalment ho aconseguim. Ens perdem i ens cremem a consciència, i un cop dins del laberint de foc no som capaços d'adonar-nos que l'enamorament és la conseqüència dels nostres pensaments, no pas la font dels nostres mals.
É querer estar preso por vontade...
Amor é um fogo que arde sem se ver,
É ferida que dói e não se sente;
É um contentamento descontente;
É dor que desatina sem doer.
É um não querer mais que bem querer;
É um andar solitário entre a gente;
É nunca contentar-se de contente;
É um cuidar que ganha em se perder.
É querer estar preso por vontade;
É servir a quem vence, o vencedor;
É ter com quem nos mata lealdade.
Mas como causar pode seu favor
Nos corações humanos amizade,
Se tão contrário a si é o mesmo Amor?
É um contentamento descontente;
É dor que desatina sem doer.
É um não querer mais que bem querer;
É um andar solitário entre a gente;
É nunca contentar-se de contente;
É um cuidar que ganha em se perder.
É querer estar preso por vontade;
É servir a quem vence, o vencedor;
É ter com quem nos mata lealdade.
Mas como causar pode seu favor
Nos corações humanos amizade,
Se tão contrário a si é o mesmo Amor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada