Diàleg, contundència, violència, suïcidi, sang, caiguda, tragèdia i el mateix artefacte literari. Converses, diàlegs o frases que diem i tenen conseqüències, que pensem però no arribem a reproduir (ja sigui per por o bé perquè responen a desitjos que no es corresponen amb la realitat) o que callem perquè no tenen sentit fora de nosaltres mateixos, del nostre pensament. La realitat sempre és tragèdia. I tard o d'hora fa mal.
___________________
___________________
Em llanço al buit. Finestra tancada.
Agafo indicis d’un diàleg erm.
Parlo mentre m’allunyo d’uns ulls
fets foscor amb l’adjectiu indolent.
Caic tràgicament. Ànima obtusa.
No hi ha branca on em pugui agafar.
La metàfora? Absurda ironia.
El cop del silenci. Esquitx de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada