Pobre poeta, Czesław Miłosz

El primer moviment és cant,

Una veu lliure que omple muntanyes i valls.

El primer moviment és alegria,

Però ens és arrabassada.

I quan els anys han canviat la sang,

Mentre un milió de sistemes planetaris ha nascut i s'ha apagat en

el cos,

Jo, poeta maliciós i irritat, sec,

Amb els ulls clucs malintencionats,

I, pesant una ploma a la mà,

Projecto la venjança.

Col·loco la ploma, i surten rebrots i fulles, es cobreix de flor,

I l'olor d'aquest arbre és impúdica, perquè allí, a la terra real,

Aquests arbres no creixen i és com una ofensa

L'olor que aquest arbre causa a la gent que pateix.

Alguns es protegeixen en la desesperació, que és dolça

Com tabac fort, com un got de vodka begut en l'hora de la

perdició.

Altres tenen l'esperança dels estúpids, rosa com un somni eròtic.

Altres, encara, troben la tranquil·litat en idolatrar la pàtria,

Que pot durar molt,

Tot i que no pas més que el que encara dura el segle dinou.

  
Però a mi m'ha estat donada l'esperança cínica,

Perquè des que vaig obrir els ulls, tan sols he vist resplendors i

matances,

Danys, humiliacions i ridícules deshonres dels vanitosos.

M'ha estat donada l'esperança de la venjança sobre els altres i un

mateix,

Ja que era aquell que ho coneixia
I que no va treure'n, per a si mateix, cap profit. 

_______________________________

Travessant fronteres. Czesław Miłosz. Antologia poètica 1945-2000.  
Xavier Farré. Proa. Barcelona: 2006.